L’àmbit de l’Oblit conté tots aquells projectes (exercicis, tallers, formacions, jocs, relats, vivències, xerrades, debats, presentacions, etc.) que ens ajudin com a éssers humans a RECORDAR LES NOSTRES VERITABLES INTENCIONS. Partim de la premissa que qualsevol intenció genuïna de l’ésser humà ha d’incloure el servei desinteressat a la humanitat, al nivell que sigui: servei social, atenent les necessitats individuals o col·lectives que cadascú consideri (a la comunitat, família, país, planeta, etc.), servei a nivell ideològic aportant idees, projectes o solucions, servei o suport emocional que necessitem les persones davant les dificultats o incapacitats d’assumir la pròpia realitat, o bé servei a nivell de sensibilitat, acompanyant i dirigint processos de creixement a partir de les pròpies experiències i coneixements.
En aquest àmbit de l’Oblit és primordial adquirir primerament un hàbit de RELAXACIÓ. És impossible descobrir les nostres veritables intencions si vivim en un estrès i en una rutina exigent i estricta. Haurem d’aconseguir primer recordar els nostres propis ritmes, els nostres propis horaris i respectar-los. Una bona part dels projectes d’aquest àmbit van en aquesta direcció.
A partir d’aquí, des de cada perspectiva treballarem uns aspectes determinats que ens ajudaran a connectar amb aquell servei que ineludiblement venim a oferir i que alhora ens ompli i ens ajudi a desvetllar totes les nostres potencialitats.
Des de la perspectiva…
SOCIAL
aprendrem a servir ACCEPTANT LA DUALITAT.
Si no aprenem a gestionar la dualitat –entre les pròpies necessitats i les de l’altre- serem incapaços de mantenir l’equilibri del nostre poder i la nostra pretensió d’ajudar ens pot detonar un munt de negativitats i contradiccions.
MENTAL
aprendrem a TREBALLAR PER SUPERAR LA FRUSTRACIÓ.
Una cosa és tenir la raó i l’altra és ser feliç. De vegades haurem de triar entre l’una o l’altra, tant per nosaltres mateixos com per l’eficàcia del nostre servei. Superar la frustració és el mateix que domesticar l’ego: ha d’aparèixer quan el cridem nosaltres, no quan el cridi la nostra necessitat de tenir raó.
EMOCIONAL
aprendrem a AFERRAR-NOS A LA PRÒPIA CAUSA.
Si volem ajudar a algú a assumir la seva pròpia realitat hem de ser capaços d’assumir la nostra. Hem de ser conscients de tots els nostres aferraments i vulnerabilitats per tal que no ens posin en evidència ni ens detonin cap sentiment de culpabilitat a l’oferir el nostre servei. Aferrar-nos a la pròpia causa vol dir aprendre a fer-nos responsables de totes les nostres emocions.
ETÈRIA
aprendrem a DIVULGAR EL NOSTRE EXEMPLE DE CREIXEMENT.
Per servir des d’aquesta perspectiva hem d’estar acostumats la sensació d’estar en perill. Hem d’aprendre a relativitzar la sensació de “despullar-nos” davant de l’altre, perquè el servei que se’ns demana des d’aquesta perspectiva és precisament el reconeixement de la nostra vulnerabilitat.
*Ara mateix tots els projectes d’aquest àmbit estan en fase d’elaboració.